Encriptació - Historial de revisió

Enric: /* Criptografia asimètrica (clau pública) */

2015-04-10T07:57:08Z

Criptografia asimètrica (clau pública)

Enric a 07:49, 10 abr 2015

2015-04-10T07:49:21Z

Enric a 12:21, 23 set 2013

2013-09-23T12:21:22Z

Enric: Es crea la pàgina amb «L''''encriptació o xifratge''' és un canvi de codificació per tal d'evitar la lectura de missatges per persones no autoritzades. Hi ha molts, des del simple inversió…».

2013-09-23T12:16:48Z

Es crea la pàgina amb «L''''encriptació o xifratge''' és un canvi de codificació per tal d'evitar la lectura de missatges per persones no autoritzades. Hi ha molts, des del simple inversió…».

Pàgina nova

L''''encriptació o xifratge''' és un canvi de codificació per tal d'evitar la lectura de missatges per persones no autoritzades.

Hi ha molts, des del simple inversió de l'ordre de les lletres per grups (p.ex. cada 4 lletres):
Un missatge qualsevol.
m nUassi egtlauqoves .l

Però és clar, necessitem alguna cosa més sofisticada avui en dia...

== Criptografia simètrica (clau compartida) ==
Simètrica i de clau compartida és el mateix mètode. Els dos bàndols a comunicar-se (A i B, o Alice i Benjamí segons Tanembaum) coneixen una '''clau única que permet xifrar i desxifrar missatges'''.

* Problemes: com compartim la clau? Si l'enviem algú la pot interceptar i pot llegir el missatge.
* Avantatges: ràpid de calcular.
 

== Criptografia asimètrica (clau pública) ==
És un mètode molt enginyós. Es tracta d'uns algorismes amb codificació i descodificació independent. Cada bàndol genera un parell de claus:
* '''Clau pública''' (E=encoder): la coneix tothom i s'utilitza per '''codificar'''. ("candau" o "cadenat")
* '''Clau privada''' (D=decoder): només la coneix el propietari i s'utilitza per '''descodificar''' (clau del cadenat).

Així, si A vol enviar alguna cosa a B i assegurar-se que ningú més ho llegirà, pot utilitzar la clau pública de B per enviar-li.

"B" publica la seva clau pública (EB) i es guarda la privada (DB). A partir d'aquí:

1) "A" envia el missatge m codificat:
EB(m)
2) "B" rep el missatge i el descodifica amb:
DB( EB(m) ) = m

*Avantatges: molt més robust (sensible a atac per repetició i "man in the middle")
*Inconvenients: molt lent de calcular.

@@ Línia 25: / Línia 25: @@
 * '''Clau privada''' (D=decoder): només la coneix el propietari i s'utilitza per '''descodificar''' (clau del cadenat).
-[[Fitxer:asymmetric_encryption_diagram.png]]
+[[Fitxer:Asymmetric_encryption_diagram.png]]
 Font: [http://www.howtogeek.com/howto/33949/htg-explains-what-is-encryption-and-how-does-it-work/ howto-geek]

@@ Línia 17: / Línia 17: @@
 == Criptografia asimètrica (clau pública) ==
 És un mètode molt enginyós. Es tracta d'uns algorismes amb codificació i descodificació independent. Cada bàndol genera un parell de claus:
 * '''Clau pública''' (E=encoder): la coneix tothom i s'utilitza per '''codificar'''. ("candau" o "cadenat")
@@ Línia 26: / Línia 28: @@
 "B" publica la seva clau pública (E<sub>B</sub>) i es guarda la privada (D<sub>B</sub>). A partir d'aquí:
-) "A" envia el missatge m codificat:
+) "A" envia el missatge ''m'' codificat:
-  E<sub>B</sub>(m)
+  m -> E<sub>B</sub>(m)
 ) "B" rep el missatge i el descodifica amb:
   D<sub>B</sub>( E<sub>B</sub>(m) ) = m

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 Però és clar, necessitem alguna cosa més sofisticada avui en dia...
@@ Línia 23: / Línia 25: @@
 * '''Clau privada''' (D=decoder): només la coneix el propietari i s'utilitza per '''descodificar''' (clau del cadenat).
 Així, si A vol enviar alguna cosa a B i assegurar-se que ningú més ho llegirà, pot utilitzar la clau pública de B per enviar-li.